Adaptant-nos a les dificultats (V) – Els dos llops
Els dos llops (Llegenda dels indis Cherokee)
“Era una nit brillant, neta i plena d’estels. On la lluna mostrava la seva gran esplendor, il·luminant els llacs i el recòndit paratge on s’assentava la tribu d’indis Cherokee.
Agoney, que vol dir búfal negre, cap de la petita tribu, estava assegut al costat del foc com cada nit, transmetent als infants i joves cadascuna de les llegendes, les lluites, els aprenentatges i les ajudes transmeses pels esperits a través dels somnis.
De sobte, es va iniciar una petita discussió entre Llop blau i Rierol blanc. En les seves paraules es percebia dolor i rancor deguts a algun succés ocorregut durant el dia. Agoney quan va veure el que passava els va dir:
– Prou de discussions! Us relataré una història que us ajudarà calmar-vos i a solucionar el vostre conflicte:
<< En cada un de nosaltres hi ha una lluita interna entre dues forces oposades. Una batalla entre dos llops: Un és negre i l’acompanya el ressentiment, la ira, la por, l’egoisme, la culpa i enveja. L’altre, el llop blanc, és l’oposat. Es regeix per l’amor, la bondat, l’alegria, la pau, la gratitud, la senzillesa i l’esperança entre d’altres valors…Tots dos estan sumits en una lluita eterna dins nostre, no els noteu?>>
Després de pensar-hi d’un moment els joves preguntaren amb certa incertesa i inquietud quin d’ells és el vencedor. Agoney va contestar-los:
– Doncs aquell al que alimentis!
I va fer un moment de silenci…
Al cap d’una estona va afegir: Aquell que alimenti els vostres pensaments, sentiments i energies. Aquest prendrà les regnes de la vostra vida. O potser no, potser tots dos guanyin i amb ells guanyi qui els proporcioni aliment als dos.
– Però tots dos no poden, sempre hi ha un guanyador i un perdedor en cada batalla, un vencedor i un vençut! – Va dir Rierol blanc.
– Poden vèncer els dos – Digué Agoney – I guiar-te tots dos, perquè tu pots alimentar als dos.
<< En la vostra discussió de fa uns instants el llop negre imperava doncs havia odi i rancor en les vostres paraules. Però en realitat els dos sou germans, us estimeu, ajudeu i compartiu moltes experiències. Però en un instant heu esborrat tot això i només us heu quedat amb el final d’una disputa on ni tan sols recordeu perquè va començar.
Si alimentes només al llop blanc el negre es pot quedar enfadat, sigil·lós, esperant la debilitat de l’altre per atacar i si només alimentem al negre aquest pot destrossar al blanc. Però un veritable guerrer Cherokee necessita tots dos llops i les seves qualitats. Ha de buscar l’equilibri: Ni el fred ni la calor: Ha de tremolar.
El llop negre té virtuts necessàries per aquest món dual en què vivim. Té valentia i coratge davant qualsevol situació adversa. És astut i pot veure en la foscor. Quantes vegades creiem que fent només coses bones estarem protegits i viurem feliços, res més lluny de la realitat! Es pot complir en alguns casos, però si ho pensem ens adonarem que no es compleix aquesta llei. Aplicant l’astúcia del llop negre i la serenitat del llop blanc podrem revertir o frenar tota situació ja sigui perillosa o desagradable i prendre una decisió.
Demà a l’alba sortireu junts a recollir nous i quan retorneu, em veniu a veure. Em direu a quin llop heu alimentat. >>
D’aquesta manera el vell cap Agoney va donar per conclòs el seu relat.“
Els Cherokee son un poble indi d’Amèrica del Nord, pertanyent a una branca meridional dels Iroquesos que habitava al sud dels Apalatxes (part dels estats actuals de Virgínia, Carolina del Nord i del Sud, Geòrgia, Tennessee i Alabama).
Constituïen un dels grups més nombrosos dels indis del nord de Rio Grande (22 000 individus el 1650). Llur cultura era semblant a la dels Muskogees i a la d’altres pobles de l’àrea del SE. Practicaven l’agricultura intensiva i vivien agrupats en uns 200 poblets confederats i organitzats en clans i amb una forta estratificació social. L’organització familiar era matrilineal, i l’organització política, dual. Oferiren una gran resistència a la colonització i lluitaren a favor dels anglesos en la revolució americana; el 1835 foren totalment desposseïts de llurs terres i s’establiren vora el riu Arkansas. Dins Oklahoma constituïren una organització política independent fins el 1907. El 1957 eren 75 000 a Oklahoma i prop de 3 000 a Carolina del Nord i Tennessee.
És evident que hem de potenciar tot allò que representa el llop blanc, però alhora reconèixer el nostre llop negre. Cal saber quan ens és pot ser útil aquest segon llop sense alimentar-ho més del compte.
