Com ja us explicava a la introducció del blog, segur que no tothom entenem el mot “espiritualitat” de la mateixa manera. I també moltes vegades es lliga l’espiritualitat a la religió (o fins i tot es confon). Jo no les equiparo, crec que pots tenir espiritualitat sense religió però no religió sense espiritualitat (encara que sembla que algunes persones s’entesten en aconseguir-ho).

Per mi l’espiritualitat és part important de les religions i no amago que part de les meves vivències i dels recursos recollits provenen del cristianisme. Tot i així, veureu que en parlo des d’una mentalitat ben oberta.

Us presento diverses definicions que a mi m’agraden:

Definició 1

“Capacitat de l’ésser humà de relacionar-se amb ell mateix, amb els altres, amb la societat, amb la cultura i amb la natura fent servir eines de percepció i mecanismes de vinculació no limitats als destinats a garantir la pròpia supervivència material i la procreació, a enfortir la pròpia influència en l’entorn o a alimentar la satisfacció i l’adulació rebudes d’aquest entorn.”

Definició 2

“Capacitat d’observar el món i d’observar-nos a nosaltres mateixos amb la màxima atenció i simpatia, amb el màxim interès, però des del silenci i la distància, des de l’aquietament dels nostres impulsos, des d’una perspectiva global i comprensiva, procurant no conformar la realitat mitjançant la projecció dels nostres prejudicis, de les nostres visions preexistents i egocentrades.“

Definició 3

“Capacitat de percebre la realitat des d’una dimensió diferent, des d’un estat de consciència més enllà dels límits de la nostra corporalitat, i per tant de relacionar-s’hi.  Partint de l’autoconeixement interior es pot desenvolupar la capacitat de relacionar-nos plenament amb tot el que ens envolta i transcendir el nostre propi jo per trobar el nostre sentit a la vida amb plena llibertat.”

Definició 4 

“Manera de relacionar-nos amb allò que està per damunt nostre, que ens supera, que ens transcendeix, que dóna sentit a la nostra vida i a la nostra mort, que ens protegeix i ens dóna forces per encarar amb dignitat els entrebancs habituals del procés vital”      

Com podeu veure, aquestes definicions parteixen de la premissa de que l’espiritualitat la tenim a dins nostre i que la podem desenvolupar com qualsevol altre capacitat. Des d’una perspectiva purament científica es parla de que les experiències espirituals es situarien en el còrtex frontal del cervell (el cor a anat perdent el protagonisme) . Aquí ja vindrien les discussions sobre si tothom té aquesta capacitat, si va lligada a un ens superior (llegiu il·luminació, transcendència, “esperit sant”, Déu…). Fins i tot podríem parlar de “gestos” espirituals en alguns animals… (Com m’agrada embolicar la troca! 😉).

I com la desenvolupem/treballem?

L’espiritualitat es nodreix de les experiències, s’ha d’expeimentar, s’ha de viure. Vaja, com moltes altres coses que no podem aprendre estudiant un tractat…

Com ja s’intueix en les definicions, l’espiritualitat té dos “camins” complementaris: Cap el món interior i cap el món exterior:

El treball interior ens ha de portar a preguntar-nos i intentar trobar respostes a les preguntes existencials (Qui sóc?, D’on vinc?, On vaig?…). Ens ha de permetre analitzar la nostra consciència per arribar al màxim autoconeixement possible i ser protagonistes del nostre esdevenir  (així com aprenem a conèixer i controlar el nostre físic i les nostres emocions, hem de poder aprendre a conèixer la nostra dimensió espiritual). Sentir-nos lliures per escollir les nostres accions i decisions(contraposat a l’esser material que només fa cas a les seves reaccions físico-químiques) però assumint la responsabilitat de les nostres accions. Aquest seria el camí cap a l’interior.

Quan arribem a un bon autoconeixement, és quan estem preparats per transcendir el nostre jo, per obrir-nos als altres i a ‘entorn, veure la realitat des d’una òptica més complerta i experimentar-la plenament. Aquest procés ens ha de portar a trobar el nostre paper i a participar de l’esdevenir global. Aquest seria el camí cap a l’exterior.

A més amés, hi ha qui troba il·luminació en els gran mestres espirituals, en apropar-se a una religió concreta, en buscar grans experiències “místiques”…

En seguirem parlant…