El dilema de l’eriçó

Schopenhauer, filòsof alemany del segle XIX, representant del “pessimisme occidental”, expressava amb faula les dificultants de les relacions humanes. Us animo a visualitzar aquest vídeo que representa la faula en “stop-motion”:

“Un dia que feia molt de ferd, un grup d’erizons van tenir la necessitat de juntar-se per donar-se calor mútuament i no morir congelats. Quan es van apropar van començar a punxar-se amb les punxes dels altres eriçons i van separar-se instintivament. Tot i així, el fred era insoportable i es van trobar amb el dilema d’escollir: Ferir-se amb la cercania dels altres o morir de fred. Per això van anar canviant la distància fins trobar una d’òptima, on no es fan massa mal ni moren de fred.”

Amb això es parlava de la necessitat de la vida social i amorosa però alhora del patiment que pot comportar fer-ho.

Analogia amb l’actualitat

La pandèmia a provocat un distanciament físic i social brutal. Però fa molt de tems que es parla d’una tendència clara a tornar-nos individualistes.

El model de societat que s’està imposant en el món occidental és aquest, el d’anar cadascú a la seva. El capitalisme s’ha tornat tant salvatge, que a potenciat aquest tipus de vida dedicada al “tenir” i poc al “ser”. A una vida d’aparences, de relacions superficials i a l’arribisme. A la immediatesa i a no patir per res.

Schopenhauer hera un pessimista nat i ell reconeixia que les relacions humanes no se l’hi donaven bé. Però es pot donar la volta a la faula i canviar-ne el final, com en indiquen en aquest altre vídeo:

En ell es representa una voluntat de relacionar-se, de ser a prop un dels altres. Tot i les dificultats i les males experiències que puguem experimentar.

Perquè evidentment no podem generalitzar, hi ha força gent que té valors contraris a aquesta forma de vida. Des de l’educació fa temps que es parla d’un canvi de paradigma: Ja de potenciar l’educació emocional i la socialització sana d’infants i joves. I jo afegiria una educació espiritual oberta (i després que cadascú tingui les seves creences).

Perquè si ens donem eines i oportunitat per socialitzar-nos segur que ens va millor.

David Villalonga